GENERANT DEBAT

Gènere...

Per seguir el que anirè comentant recomano un llibre que es diu Lesbofobia de Olga Viñuales, molt petitet i assequible per les butxaques tristes de la crisi.

M'agrada perquè em va fer pensar en el fet de Ser o Estar Lesbiana i d'aquí vaig pensar en el fet de Ser o Estar ""dona"".

A veure, jo em pregunto, la imatge que podeu veure a la vostra... (aquí sempre paro perquè em lio amb dreta i esquerra ~_~'') esquerra! és un home o una dona?

Si diguessim que és una dona en quins trets ens fixaríem? Podría ser que porta les ungles pintades? Que tot hi que les faccions són marcades no ho són tant com les d'un home?

En canvi si ens decidim per l'opció B, és a dir que és un home ho podríem justificar dient que sembla que no té gaire pit (per no dir que no en té gens), porta el cabell curt i roba en general "masculina"...

Molt bé, cada opció és vàlida i justificable... però a mi tot això em treu una mica de polleguera, i tampoc vull caure en el discurs moralista de "joo tinc la veritaaat i vosaltres esteeu equivocaaaats", ja que l'objectiu principial d'aquest blog és expressar la gran varietat d'opinions igualment vàlides que existeixen. Però aquí és on vull fer una especial menció totes són vàlides desde la diversitat, entenent que:

-La meva opinió i creença és vàlida i la teva també ho és, i podem aprendre l'una de l'altra.

No desde el punt de vista de:

-La meva és la correcta i vàlida i la teva ho podria ser, però la meva és més veritat i no atendrè a raons ni escoltaré el que diguis perquè no hi crec.

Tornaaaant a l'origen:

És a dir que ser dona es limita a portar les ungles pintades i llargues, els cabells llargs, maquillar-se, cuidar de la roba i l'aspecte i sí que també tenim un cervellet i tal i podem opinar, però l'aspecte l'hem de cuidar, depilades, tacons d'agulla, mitges... Ah! i colors alegres i de temporada!

I ser home es limita a portar roba fosca o de colors llisos, cabell curt, pèl al pit, importar poc la roba i l'aspecte que es tingui (arribant a límits de higiene), indiferència a la mirada...

Doncs si això és així, quin misteri hi ha? Quin és el gran misteri que separa homes i dones? La feminitat i la masculinitat són trets, conductes i fins hi tot arriben a ser identitats que no ens venen donades per naturalesa. Les aprenem a l'ambient i a l'entorn, i en cada societat i en cada regió concreta imperen normes de gènere que es compleixen majoritariament.

Perquè? Jo entenc que per ser home o ser dona no cal ser masculí o femení (respectivament). Crec que hi ha una graaan i extensíssima varietat de dones i homes que s'expressen mascufemeninament i si deixèssim d'entendre que ser home i ser dona o ser masculí o ser femení no és una cosa de blanc o negre i SOBRETOT!! --> no hi hauria d'haver un ideal de feminitat-Dona, masculinitat-Home.

Fins aquí es podria dir que vale, ok, em sembla bé...

Però la imatge d'aquesta entrada pot evocar el terme freak i que una persona que coneguessim o ens trobessim en un bar, per dir alguna cosa, i se'ns acostès a parlar, podríem tenir seriosos dubtes sobre la seva identitat sexual. I potser ens preguntaríem per dins que a veure què és i que si està indecís/a, i si vol lligar amb mi..??? què passa? Quin tipus de relació podriem tenir? Heterosexual? Homosexual?

Ens acostumen a agradar, mal ens pesi, les etiquetes i les definicions ràpides, per així poder classificar mentalment i tenir més ràpid accès a la nova informació.

I això està molt bé, però fent aquest procés anem a parar al blanc/negre i al si ets hetero no pots ser homo, i si ets homo no pots ser hetero, i si ets bi en realitat ets un indecís, i mira els transexuals que xungu... frenem una miqueta el carro.

Tot hi que és molt comprensible que tinguem dubtes ja que ningú mai ens ha explicat (tele, cole, pares), què era tot això. De cop hi volta es passa del tabú a que és políticament correcte acceptar-ho i ei amb la tolerància!

Però el pas intermig ens l'hem saltat, i la informació que necessitàvem per resoldre aquests dubtes, per conèixer i saber, no s'ha facilitat.

Llavors el podem buscar, o creure el que la majoria de gent diu...